Nodes de biodiversitat
Els Nodes de Biodiversitat del Parc de Glòries ens van permetre investigar sobre l’ecologia urbana i les formes d’introduir biodiversitat en la ciutat. Els Nodes són fragments d’habitats mediterranis inaccessibles per als ciutadans, que actuen com a intensificadors vegetals i de biodiversitat, i reforcen les connexions ecològiques dins de la trama verda de la ciutat de Barcelona.
Són espais vegetals que restableixen els intercanvis naturals entre el cel i el subsol, permeabilitzant el sòl i restablint el cicle natural de l’aigua, convertint el parc en un poderós regulador climàtic de la ciutat, i augmentant la resiliència de l’espai urbà’ enfront del canvi climàtic.
Els Nodes de biodiversitat van sorgir de la voluntat de crear espais vegetals complexos, multiestrat, refugis per la fauna i flora urbana, en mig de la trama densament urbana de Barcelona. La disposició dels nodes dins de l’àmbit del parc respon a una idea de funcionament ecològic necessari per la connexió ecològica. Per això els nodes es troben principalment (tot i que no exclusivament) en la ruta de connectivitat ecològica urbana determinada per les avingudes vegetades que enllacen amb altres zones verdes de la ciutat. Els nodes s’organitzen com a “stepping stones” o pedres saltadores, facilitant la mobilitat de les espècies a l’interior del parc i permetent alhora la freqüentació i l’ús ciutadà en els espais intersticials. L’alta complexitat infraestructural del subsòl de l’àmbit va determinar la posició dels Nodes, ja que sòl elements que havien de restablir l’intercanvi entre el sòl i el subsol.
Dins del rang d’hàbitats possibles a establir en els Nodes, es va optar per generar majoritàriament hàbitats boscosos de tipus mediterrani, que per raons ecològiques poden funcionar bé amb un baix cost de manteniment. El sentit principal d’aquesta decisió és el de proveir ecosistemes complexos amb diversos estrats (3-4 estrats) de desenvolupament vertical que assegurin un bon ventall de condicions ambientals, de disponibilitat de recursos i també tinguin la capacitat de generar una xarxa complexa d’interaccions entre les espècies implicades. A més, la configuració de nodes boscosos s’avé millor a la imbricació amb la canòpia, un aspecte important per tal d’assegurar també la connectivitat ecològica a través de les capçades, tant internament dins del parc com amb els connectors ecològics urbans. Els Nodes depenent de la seva orientació, topografia i de la conca d’aigua de pluja que recullen acollen ambients més frescos o més secs.
Un altre aspecte rellevant que es va enir en compte és el dinamisme ecològic dels nodes. Si bé la disposició inicial de les espècies vegetals té per objecte donar una situació de partida favorable, la situació generada canviarà amb el temps, com ho fan tots els ecosistemes. No es pretén disposar una situació immòbil, sinó afavorir que l’ecosistema es vagi enfortint per si mateix, la qual cosa el farà més sòlid, més estable i amb menor necessitat de ser gestionat. En aquest sentit, es busca una situació diferent de la dels parcs i jardins habituals. Els nodes són dinàmics i cal acceptar que els processos de colonització es donaran. De fet, tindran un paper important especialment per a l’entrada de moltes espècies d’altres grups biològics de fauna vertebrada i invertebrada, de fongs, d’algues, de líquens…,).
Als nodes es podrà també crear una ventall de situacions diverses, determinat per la disposició de la vegetació. La concentració de vegetació serà en general elevada, amb distàncies de plantació menors de les habituals als espais urbans, per tal de generar espais considerablement densos. Es podran introduir clarianes a l’interior dels nodes, incrementant la biodiversitat i diversificant els habitats presents.
Partint de la base que l’ecosistema urbà de Glòries està sotmès a un nivell basal de pertorbacions antròpiques important, s’ha de prendre en consideració la modulació d’aquesta pertorbació, per tal que un major nombre d’espècies pugui ser present als nodes. Les vores dels nodes es veuen més afectades per aquestes pertorbacions que l’interior, i, per tant, es configuren, d’una banda, amb espècies que tenen una bona resistència i capacitat de recuperació i, d’altra banda, amb una estructura de gradient que apaivagui l’efecte pertorbador a mesura que ens endinsem en el node.
Els Nodes de Biodiversitat són elements fonamentals de l’estratègia de gestió de l’aigua de pluja del parc. En combinació amb els jardins de pluja converteixen el parc en un gran “embornal natural” capaç de capturar l’aigua de pluja i reinfiltrar-la lentament al freàtic. Són sistemes de drenatge sostenible basats en la natura.
La topografia d’aquests nodes, en general lleugerament deprimida respecte a la topografia del parc, permet també acumular durant un període curt l’aigua de pluja dels episodis de pluges torrencials. La definició del substrat dels nodes permet generar les condicions necessàries per garantir la re-infiltració de l’aigua cap al subsol. S’evita, en la mesura del possible, situar els nodes de biodiversitat sobre les grans infraestructures existents, ja que en aquests indrets s’interromp la relació natural cel-subsol del cicle de l’aigua.
